Imatge: Batalla isomètrica a la barraca: Tarnished vs. Hunter amb campanes

L'escena ara es desplega des d'una perspectiva ampliada i elevada, retirada i inclinada cap amunt en un angle isomètric suau que revela no només els combatents sinó també el camp de batalla que els envolta. La llum de la lluna cau en cascada sobre el paisatge, convertint el clar en un estany d'ombra blavosa, mentre que el fanal a l'entrada de la barraca proporciona un contrast càlid i parpellejant. La Barraca del Mercader Aïllat es troba a l'extrem dret, amb el seu sostre de palla inclinat fosc contra el cel, l'estructura desgastada però vertical, la fusta envellida d'un color marró grisenc que parla d'anys de vent i pluja. Roques i pegats d'herba desigual s'escampen pel clar, i el camí entre la barraca i els combatents serpenteja com una fina franja de terra més clara, atraient l'espectador a la tensió del moment.

Els Entelats es troben a la part inferior esquerra de la composició, de menor escala a causa de la distància, però no menys amenaçadors. La seva armadura de Ganivet Negre està representada amb plaques i tela en capes, les vores de la capa esquinçades com xiuxiuejos esquinçats. La caputxa oculta la major part de la cara, permetent que només brilli la feble brillantor d'un ull blau: fred, concentrat i implacable. La seva fulla corbada emet un pàl·lid raig de llum espectral, no aclaparador sinó inconfusiblement sobrenatural, com un fragment de màgia freda esperant per atacar. La seva postura està angulada, amb el pes desplaçat cap al peu del darrere, a punt per córrer, evadir o contraatacar amb precisió letal. El punt de vista isomètric emfatitza l'espai que els envolta, fent que el lluitador se senti aïllat i depredador alhora.

Davant, el Caçador Campaner s'alça més gran, lleugerament elevat per la perspectiva i la postura. Plaques de metall rovellat embolcallen el seu cos ample, i filferro espinós lliga l'armadura com un càstig que porta voluntàriament. El seu casc substitueix el barret, envoltant-li completament el cap amb metall tallat, fent-lo semblar inhumà, sense rostre i implacable. La seva gran espasa —enorme, dentada, embolicada amb el mateix filferro cruel— es troba aixecada a mig moviment, com si estigués a punt de caure cap avall amb una força terrorífica. La tela esquinçada de la seva armadura penja com banderes cremades, captant la llum de la lluna en tons marró vermellosos apagats.

L'angle isomètric revela profunditat: el clar s'estén cap a fora darrere del duel, marcat per roques disperses, herba baixa que s'agita i arbres sense fulles retorçats que esgarrapen el cel il·luminat per la lluna. La foscor més enllà del clar sembla infinita, engolint les vores del món en una profunda atmosfera indi. La lluna es manté plena i brillant a sobre, la seva pàl·lida resplendor banyant-ho tot en un blau suau, mentre que el fanal de la barraca brilla càlidament, esculpint un petit cercle de vida contra la nit hostil.

El resultat és un quadre de moviment suspès en silenci: dues figures en equilibri entre l'atac i la supervivència, emmarcades no només pel combat sinó també per la natura salvatge i solitària que les envolta. La retirada isomètrica fa que el moment sembli un camp de batalla congelat en el temps, amb tot el món mirant i esperant que caigui la primera fulla.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Bell-Bearing Hunter (Isolated Merchant's Shack) Boss Fight