Imatge: Batalla isomètrica al Bestial Sanctum

Aquesta il·lustració presenta una perspectiva més reduïda, elevada i d'estil isomètric d'un enfrontament dramàtic fora del Bestial Sanctum, representada amb una estètica apagada i atmosfèrica inspirada en l'anime. La vista més àmplia revela el pati de pedra, la vegetació circumdant i el teló de fons de muntanya ennuvolada, donant a l'escena una sensació de profunditat espacial i escala que emfatitza la immensitat de l'entorn i el desequilibri entre els combatents.

En primer pla hi ha els Enfoscats, situats al costat esquerre de la composició. Amb la distintiva armadura del Ganivet Negre, els Enfoscats semblen petits però resolts, amb la seva silueta definida per teles fosques en capes, plaques d'armadura lleugeres i una caputxa que els oculta completament la cara. Els Enfoscats mantenen una postura preparada, amb les cames recolzades sobre les rajoles de pedra desgastades del pati, agafant una espasa recta amb les dues mans. Unes quantes espurnes al punt de contacte de l'espasa amb el terra insinuen la tensió del xoc imminent.

Dominant el costat dret de la il·lustració hi ha l'imponent Vènit de la Fulla Negra. La perspectiva isomètrica realça la seva imponent estatura, fent que la seva alçada i les seves proporcions esquelètiques allargades siguin encara més sorprenents. Els seus ossos ennegrits i carbonitzats són visibles a través dels buits en ruïnes de la seva desgastada armadura daurada, una armadura que abans era ornamentada però que ara està corroïda, fracturada i amb prou feines es manté unida sobre la seva enorme estructura. La zona de la caixa toràcica, en particular, revela cavitats fosques i buides, que donen a la criatura una presència inquietant i buida.

El casc del Vàngel és un disseny simple, arrodonit, amb cresta i sense banyes, que deixa al descobert la seva cara semblant a una calavera. Les conques dels ulls buides i una mandíbula oberta i dentada transmeten una expressió d'amenaça perpètua. Unes enormes ales negres s'estenen des de la seva esquena, amb les plomes esquinçades i esquinçades, però prou amples per projectar llargues ombres sobre les pedres del pati. El seu angle descendent emfatitza la sensació de pes i l'alçada sobrenatural de la criatura.

Agafada amb les dues mans esquelètiques hi ha una destral enorme, gairebé tan alta com la del Tarnished. La destral té un mànec de ferro gruixut i un cap ample de doble fulla amb gravats desgastats i una vora tallant estellada. La seva mida i massa li donen una presència brutal i devastadora, cosa que suggereix que fins i tot un sol cop podria aixafar o escindir qualsevol cosa que trobi al seu pas.

Més enllà dels combatents, el Bestial Sanctum s'eleva a la vora del pati. El seu arc de pedra desgastada i la seva estructura rectangular estan parcialment velats per la distància i la boirina atmosfèrica. A l'esquerra, un arbre nudós i sense fulles s'alça imponent contra el cel pàl·lid, les seves branques retorçades contribueixen a l'ambient lúgubre. La vegetació circumdant, els turons ondulants i les muntanyes distants ajuden a emmarcar la batalla dins d'un paisatge obert més ampli, contrastant l'escenari pacífic amb la violenta confrontació al seu centre.

En general, el punt de vista isomètric, la paleta de colors més suau i l'augment del context ambiental donen a la peça una sensació tàctica, gairebé de mapa de joc, alhora que conserva la intensitat de fantasia fosca de l'imminent Black Blade Kindred i els decidits Tarnished que s'hi enfronten.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Black Blade Kindred (Bestial Sanctum) Boss Fight