Imatge: Disposició òptima de plantació complementària per a la col llombarda

Aquest diagrama de plantació complementària d'alta resolució i orientat al paisatge presenta un disseny de jardí optimitzat centrat en la col llombarda, representada com a capçals grans i madurs amb fulles de color verd porpra densament estratificades i vetes fines i realistes. La composició utilitza una perspectiva neta de dalt a baix sobre un fons de color crema, cosa que aporta claredat i un enfocament educatiu. Tres plantes prominents de col llombarda formen una subtil disposició triangular al mig del diagrama. Cada col es troba sobre un anell de coberta vegetal texturitzada indicada per contorns ondulats i marrons, que separen visualment les corones de la col del sòl circumdant i les plantes complementàries. El camp de sòl és d'un to marró clar càlid amb taques més fosques, cosa que suggereix un llit saludable i ben airejat.

Al voltant de les cols centrals, les espècies beneficioses acompanyants estan espaiades per equilibrar la dissuasió de plagues, l'atracció de pol·linitzadors i l'harmonia de nutrients. Les etiquetes apareixen en text negre, nítid i sans-serif, col·locades a prop de cada planta sense abarrotar el flux visual. Al quadrant superior esquerre, **Dill** presenta fulles verdes delicades i plomoses sobre tiges primes, la seva forma airejada i semblant a un paraigua, cosa que indica el seu paper en l'atracció d'insectes depredadors i pol·linitzadors beneficiosos. A prop seu, **Camdemyr** s'il·lustra com a branquetes ordenades que porten petites flors porpres al llarg de tiges verdes, cosa que insinua el suport d'insectes impulsat per la floració i un hàbit compacte que no aclapararà les cols.

La dreta de la col superior, **Cebes** emergeixen de petits bulbs de color crema amb tres fulles verdes, verticals i buides, posicionades per contribuir a una supressió suau de plagues i un perfil d'arrel neutre que coexisteix bé amb les brassicàcies. Més a la dreta, **Cibinet** es mostren com a fines làmines verdes buides coronades amb capítols florals esfèrics i nets de color porpra, cosa que reforça l'efecte complementari de la família dels allium en la gestió de plagues alhora que ofereix explosions de nèctar per als pol·linitzadors.

Al quadrant inferior esquerre, la caputxina mostra fulles verdes grans, semblants a un escut, amb dues flors de color vermell ataronjat vibrants. El seu hàbit rastrer i les seves flors de colors vius indiquen tant la utilitat com la cobertura del sòl com el potencial de cultiu trampa, allunyant les plagues alhora que fomenten els sírfids i altres aliats. Adjacent a la col de la part inferior esquerra, la farigola es representa com un monticle compacte i de creixement baix de petites fulles verdes aromàtiques sobre tiges llenyoses. La seva forma prostrada omple els buits sense competir agressivament, proporcionant microfloracions riques en nèctar que atrauen insectes beneficiosos.

A la part inferior dreta, **Calendula** destaca amb una flor composta de color groc-taronja brillant i fulles verdes lleugerament serrades. Les seves alegres inflorescències milloren la presència de pol·linitzadors i ofereixen una lleugera distracció de les plagues, mentre que la petjada moderada de la planta continua sent compatible amb l'espai entre les brassicades. La disposició general respecta el flux d'aire i l'accés: les companyes es col·loquen prou lluny per evitar amuntegar les fulles de col, però prou a prop per a una sinergia ecològica funcional.

La tipografia reforça la claredat i el propòsit. A la part superior, el títol diu "Diagrama de plantació òptima per a acompanyants" en negreta, negre i sense serif, amb "Col vermella" a sota en una font serif negra més gran, que distingeix el cultiu focal del que el recolza. La jerarquia visual emfatitza primer les cols (nuclis de color porpra fosc i fulles exteriors verdes) i després guia la mirada cap a fora al llarg d'un suau camí radial cap a cada grup d'acompanyants. Les opcions de color són naturalistes: marrons terrosos, verds botànics i tons d'accent vius de les flors. Les línies i l'ombrejat modelen una morfologia vegetal realista, mantenint alhora la simplicitat esquemàtica adequada per a ús educatiu.

Funcionalment, aquesta disposició equilibra els papers ecològics: alliums (cebes, cibulet) per a una reducció suau de la pressió de les plagues; herbes florals (anet, farigola) per a l'atracció beneficiosa d'insectes; ornamentals amb utilitat (caputxina, calèndula) per a pol·linitzadors, cobertura i dinàmica de cultius trampa; i una planta perenne compacta (camarlà) per a la continuïtat de la floració. L'espaiat afavoreix implícitament l'acoblament, la retenció d'humitat i camins de manteniment clars. El resultat és una guia coherent i visualment intuïtiva per plantar col llombarda amb aliats que milloren la resiliència, la biodiversitat i la productivitat del jardí.

La imatge està relacionada amb: Cultiu de col llombarda: una guia completa per al vostre hort domèstic