Imatge: Plagues comunes de les mores i els seus patrons de danys

Aquesta macrofotografia d'alta resolució i orientada al paisatge captura vívidament els detalls intricats de les plagues de les móres i els danys característics que causen tant a la fruita com al fullatge. En primer pla, dues móres completament madures brillen amb una lluentor negre-porpra profunda, i cada drupa reflecteix la llum suau i natural de l'escena. Delicadament situat a la baia superior hi ha un petit pugó verd, amb el cos translúcid i les potes fines ben enfocades. A prop, en una fulla dentada de móra, descansa una *drosophila* d'ala tacada, una petita mosca de la fruita que es distingeix pels seus ulls vermells brillants, el cos de color ambre i les ales delicades i venes. La proximitat de l'insecte a la fruita subratlla el seu paper com una de les plagues més destructives de les baies de pell tova.

Les fulles circumdants mostren una gamma de patrons de danys típics de l'estrès per plagues i malalties. Forats dentats i patrons d'alimentació irregulars interrompen les superfícies de les fulles, cosa que indica que les masteguen els escarabats i les erugues. Les vores de les fulles són marrons i arrissades, mentre que el teixit entre les venes mostra un groguenc tacat, un signe de clorosi causada per insectes xucladors de saba o deficiència de nutrients resultant de la seva activitat. La textura de les venes i els tricomes (pèls diminuts) de les fulles està representada amb nitidesa, cosa que contribueix a la sensació de realisme i a la qualitat tàctil de la imatge.

El fons és suaument borrós, amb degradats de verd que suggereixen una vegetació sana més enllà del pla focal. Aquesta poca profunditat de camp aïlla els elements centrals (les baies, les plagues i les fulles danyades), atraient l'atenció de l'espectador a la complexa interacció entre el cultiu i la plaga. La composició equilibra l'atractiu visual i la precisió científica, cosa que la fa adequada per a l'educació agrícola, les guies de gestió de plagues i els materials de recerca hortícola.

Més del pugó i la drosofila visibles, la imatge al·ludeix a categories més àmplies de plagues comunes de les móres: xinxes pudents que causen la deformació de les drupes, àcars aranya que deixen fines teranyines i puntejats a les fulles, i minadors de fulles que creen rastres sinuosos dins del teixit foliar. Els patrons de danys visibles proporcionen pistes diagnòstiques recognoscibles per als cultivadors i entomòlegs: les perforacions circulars de l'alimentació dels escarabats, les pegats necròtiques de color groc-marró indicatives d'infeccions secundàries per fongs i la subtil deformació dels raïms de baies on les plagues han ovipositat.

La il·luminació i el balanç de colors són naturalistes, evocant un entorn exterior a última hora del matí amb llum solar difusa que es filtra a través del fullatge circumdant. La paleta de tons consisteix en verds rics, grocs daurats, negres profunds i tocs de vermell i marró, que simbolitzen tant la vitalitat com el declivi. L'estètica general combina amb èxit la documentació científica amb l'art fotogràfic, il·lustrant la relació delicada però destructiva entre les plantes de móres i les seves plagues d'insectes. Aquesta imatge serveix com a representació educativa i visualment atractiva de com es manifesta la infestació de plagues en petits cultius de fruites, emfatitzant la importància de la gestió integrada de plagues i el seguiment acurat en la producció sostenible de baies.

La imatge està relacionada amb: Cultiu de móres: una guia per a jardiners casolans