Imatge: L'Astel celestial descendeix a la caverna lluminosa

Aquesta imatge retrata una trobada dramàtica de fantasia fosca dins d'una vasta caverna subterrània impregnada de tons blaus i porpres brillants. L'atmosfera és etèria i d'un altre món, com si la caverna mateixa existís a la frontera entre la pedra física i el buit còsmic. L'escena està dominada per suaus gradients d'indi i violeta profunds que ondulen per les parets de la caverna, donant la impressió de profunditat i quietud antiga i intacta. Una boira tènue s'estén sobre el llac subterrani que hi ha a sota, reflectint subtils lluïssors de llum estel·lar que semblen derivar des de dalt.

Al centre de la composició hi ha una imponent entitat còsmica insectoide, una interpretació d'Astel representada amb una translucència accentuada i una brillantor celestial. El seu cos allargat sembla semitransparent, ple de cúmuls d'estrelles, nebuloses i petites llums còsmiques que suren sota la superfície de la seva pell resplendent. Les ales de la criatura són delicades i lluminoses, semblants a les d'una gran libèl·lula celestial. S'estenen cap a fora en arcs en capes, brillant amb subtils gradients de lavanda i blau pàl·lid, i les seves estructures venoses capten la llum ambiental de la caverna, refractant-la com la llum fracturada de les estrelles.

El cap de la criatura pren la forma d'un crani humà gran i pàl·lid, però adornat amb dues llargues banyes corbades cap enrere que s'estenen en una curvatura majestuosa i sinistra. Sota els pòmuls del crani s'estenen unes mandíbules fosques i espinoses que s'enganxen cap avall com falçs òssies, donant a l'entitat una barreja de bellesa majestuosa i amenaça depredadora. Les seves conques oculars brillen dèbilment amb una luminescència còsmica distant, suggerint una intel·ligència tan vasta i alienígena com el mateix cel nocturn.

Cap al primer pla hi ha un guerrer entelat solitari, la silueta del qual es retalla fortament contra la resplendor de la caverna. Porta una armadura desgastada i de capes que recorda els Assassins del Ganivet Negre, amb una capa esquinçada que s'arrossega darrere seu. Sosté dues espases corbes, cadascuna inclinada cap a l'exterior mentre adopta una postura defensiva a la vora rocosa del llac. La seva postura transmet resolució, tensió i temor reverencial: una comprensió de la magnitud còsmica de l'enemic que s'alça per sobre.

Tot i que no és tan gran ni ampla com les composicions posteriors, l'obra d'art té una rica sensació d'escala mítica. Les parets de la caverna s'estenen cap amunt cap a la foscor, mentre que una suau il·luminació violeta crea una resplendor semblant a un halo al voltant de la forma de la criatura còsmica. Les tènues taques de llum estel·lar a la deriva afegeixen un ambient surrealista, com si la caverna mateixa s'hagués convertit en un bressol de forces celestials.

En general, l'escena captura un moment de quietud abans d'un xoc monumental, emfatitzant el contrast entre el guerrer mortal i l'ésser còsmic translúcid el cos del qual conté estrelles, buit i un poder desconegut.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Astel, Stars of Darkness (Yelough Axis Tunnel) Boss Fight