Imatge: Duel il·luminat per la lluna: Tarnished vs. Hunter amb campanes

Aquesta imatge revisada presenta una visió més crua i atmosfèrica de la confrontació, representada en un estil més realista i pictòric. La composició continua sent àmplia, però el to és dramàticament més fosc, tant en la paleta com en el pes emocional. El cel és espès de núvols d'indi intens i carbó apagat, que engoleixen la major part de la llum de les estrelles i deixen la lluna com a única font de llum dominant al cel. Suspèn plena i lluminosa, la seva resplendor apagada s'escampa desigualment pel paisatge com llet freda sobre pedra. La llum de la lluna revela el terreny a trossos —roca, terra, herba trencadissa— mentre que la resta es dissol en una espessa boira blavosa-negra que engoleix els detalls en suggeriments en lloc de claredat. El món se sent humit de silenci, espès de tensió, com si fins i tot l'aire dubtés a passar entre els dos combatents.

L'esquerra hi ha els Entelats. L'armadura del Ganivet Negre ja no es llegeix com a estilitzada o nítida; en canvi, sembla desgastada, esfilagarsada i tacada de brutícia, amb els segments de tela esquinçats pel temps i la guerra. La caputxa de la figura amaga gairebé tot el cap, deixant només un lleu rastre de forma sota l'ombra. Una única brillantor pàl·lida voreja la vora de la seva fulla mentre es mouen en una posició baixa: tranquil·la, letal, pacient. La seva armadura es fon amb la foscor, més forma que silueta, la seva superfície mat i apagada en lloc de reflectant. Els Entelats semblen part de la nit mateixa, com si la foscor hagués triat manifestar-se en forma humana el temps suficient per donar la mort.

Davant d'ells, s'alça a la meitat dreta de l'enquadrament, el Caçador Campaner. Domina la imatge visualment —ample, armat, dret— amb la seva gran espasa aixecada per sobre, congelada enmig del moment just abans del moviment. La seva armadura, apagada pel temps i l'òxid, té una textura com el ferro encrostat i el carbó vell, amb les plaques abonyegades i erosionades per la intempèrie. Un filferro espinós prim l'envolta en espirals gruixudes i irregulars, mossegant el metall com si l'armadura hagués de ser castigada només per existir. El casc del caçador no dóna rostre, no dóna expressió, només dos buits foscos on haurien d'haver els ulls, absorbint la llum de la lluna en lloc de reflectir-la. El pes de la seva forma sembla innegable; fins i tot en la quietud sembla pesat, ancorat al món per la massa i l'amenaça.

Darrere seu hi ha la barraca: petita, inclinada, amb les taules deformades per anys de tempestes. Un únic fanal brilla a la porta, projectant llum ambre a la foscor com un batec fràgil que es nega a morir. La resplendor no il·lumina la batalla; simplement l'observa, parpellejant dèbilment contra les parets de fusta rugosa i l'herba enredada al voltant del llindar. Tot el que hi ha més enllà d'aquest cercle de llum s'esvaeix en la boira i el bosc, on els arbres morts s'eleven com siluetes esquelètiques contra el cel il·luminat per la lluna.

L'escena no captura l'acció, sinó l'alè que hi ha davant: dues figures en equilibri entre la violència i la supervivència, unides per la llum de la lluna i l'ombra. Sembla menys una il·lustració d'una lluita i més un record d'una lluita, preservat en el silenci d'una nit freda on l'acer i la mort són inevitables.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Bell-Bearing Hunter (Isolated Merchant's Shack) Boss Fight