Imatge: La Cara Entelada vs. Cara de Cuc a les Boires de Tardor de l'Altiplà d'Altus

Una escena expansiva, inspirada en l'anime, es desenvolupa dins dels boscos ennuvolats de l'altiplà d'Altus, on els tons càlids de finals de tardor contrasten fortament amb la por d'una batalla imminent. Arbres imponents, amb les fulles canviant entre un carmesí intens, un taronja cremat i un daurat apagat, s'eleven com a testimonis silenciosos al voltant del clar. Els seus troncs s'esvaeixen gradualment en la boira pàl·lida que s'estén pel bosc, donant a tot el paisatge una quietud suspesa i d'un altre món. Enmig d'aquesta quietud, l'atmosfera vibra de tensió mentre un Tarnish solitari fa un pas endavant per enfrontar-se a una abominació de les Terres Intermèdies.

Els Entelats, vestits amb la distintiva armadura del Ganivet Negre, semblen àgils i desgastats per la batalla. La capa fosca i esquinçada s'arrossega darrere d'ells, les vores onejant pel moviment del seu avanç i l'energia que irradia l'arma que porten a les mans. Els seus cabells, pàl·lids i assotats pel vent, sobresurten de sota la caputxa enfosquida, captant febles lluïssors de llum ambiental. La seva postura és dinàmica i decidida: cames reforçades, espatlles endavant i ambdues mans agafant una fulla cerúlia brillant. L'espasa, carregada de màgia etèria, emet una luminescència blava nítida que contrasta dramàticament amb els tons terrosos apagats de l'entorn. Espurnes arcàniques crepiten del tall de la fulla, insinuant la força letal que espera ser alliberada.

Davant del Deslluït s'alça Cara de Cuc, una figura immensa i grotesca embolicada en un sudari pesat i esquinçat. La seva silueta s'empassa la llum en lloc de reflectir-la, donant a la criatura una presència opressiva fins i tot abans que els seus detalls siguin completament visibles. La caputxa amaga la major part de la seva forma, però des de l'interior de la cavitat fosca de la seva cara s'escampen masses de circells relliscosos i retorçats: apèndixs allargats i semblants a arrels que es contrauen i es balancegen amb una vida inquietant. Aquests circells pengen baixos, creant una sensació de profunditat i moviment mentre pengen a centímetres del terra. Els braços allargats de Cara de Cuc sobresurten lleugerament de sota la capa, acabant en unes mans inquietantment humanes que contrasten inquietantment amb la resta dels seus trets monstruosos. Les seves potes enormes, gruixudes i desiguals, pressionen fortament la terra suau, fent que les fulles d'herba i els trossos de fullatge s'enfonsin sota el seu pes.

L'espai entre els combatents està carregat d'anticipació, il·luminat per la feble resplendor de l'arma dels Tarnished i els prims raigs de sol que es filtren a través de la capçada del bosc. Estructures de pedra en ruïnes —pilars trencats i restes d'arquitectura oblidada— esquitxen el fons distant, lligant l'escena inconfusiblement al caràcter antic i melangiós de l'altiplà d'Altus. Les ombres juguen subtilment pel paisatge, reforçant el xoc de serenitat i horror que defineix el moment.

Cada element de la imatge —la boira a la deriva, el fullatge vibrant, la llum màgica que brilla des de la fulla i l'imponent amenaça de Cara de Cuc— s'uneix per retratar una confrontació que és alhora mítica i profundament personal. Captura l'instant exacte abans que l'acer es trobi amb la maledicció, abans que un guerrer solitari desafiï un malson nascut de la podridura i la decadència.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Wormface (Altus Plateau) Boss Fight