Imatge: Reflexos d'acer a Nokron

Aquesta il·lustració semirealista presenta el duel entre l'Entelat i l'Esquinçament Mímic des d'un punt de vista isomètric i retraït que revela l'escala inquietant de Nokron, la Ciutat Eterna. L'escena es desenvolupa al llarg d'un canal poc profund i ple d'aigua esculpit entre plataformes de pedra fracturades i arcs esfondrats, amb les vores estellades i desgastades per segles de decadència. La maçoneria està representada amb una textura sorrenca, i cada bloc presenta esquerdes, taques i cantonades suavitzades que suggereixen tant l'edat com l'abandonament.

A la part inferior esquerra de la composició hi ha el Deslustrat, embolicat amb l'armadura del Ganivet Negre, les capes de cuir fosc i les plaques de metall mat de la qual absorbeixen la pàl·lida llum que es desprèn de la caverna. La figura encaputxada s'inclina cap endavant per atacar, amb els genolls flexionats, la capa i els cinturons onejant cap enrere amb la força del moviment. De la mà estesa del Deslustrat, una daga brilla amb una intensitat vermella intensa com les brases, i el seu reflex tremola a través de l'aigua ondulant que hi ha a sota.

Davant, a l'altra banda del canal estret, la Llàgrima Mímica reflecteix la postura dels Entelats amb una precisió inquietant. La seva armadura és la mateixa en forma però completament diferent en substància, semblant forjada de plata polida i infusionada amb una freda luminescència interna. La capa s'estén cap a fora en làmines pàl·lides i translúcides que semblen menys tela i més llum condensada. La fulla del Mímic crema amb una brillantor blanca-blava aguda, i en l'instant de l'impacte, on es troben el vermell i el blau, un raig d'espurnes esclata cap a fora, il·luminant breument les ruïnes circumdants.

L'entorn emmarca el duel amb una grandesa ombrívola. Arcs trencats s'aixequen a banda i banda, alguns encara intactes, altres reduïts a costelles de pedra esmolades que es retallen contra el sostre lluminós de la caverna. A sobre, innombrables fils de llum estel·lar descendeixen com pluja brillant, il·luminant la pols a la deriva i els petits fragments de runa suspesos a l'aire. L'aigua entre els combatents s'agita amb els seus moviments, escampant reflexos de les fulles brillants per la superfície fosca.

L'estil restringit i semirealista substitueix les línies exagerades d'anime per un realisme texturat: l'armadura mostra ratllades i abolladures, la pedra sembla pesada i fràgil, i la llum es comporta com una resplendor natural i difusa en lloc de pura fantasia. Des d'aquesta perspectiva elevada, el duel sembla menys un quadre estilitzat i més un moment congelat en una lluita brutal i íntima: un guerrer que s'enfronta al seu propi jo reflectit en una ciutat en ruïnes que sembla surar per sempre entre la foscor i l'eternitat estrellada.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Mimic Tear (Nokron, Eternal City) Boss Fight