Imatge: Abans del cataclisme

L'obra d'art està representada en un estil de fantasia fosca i realista, més que no pas en una estètica d'anime brillant, donant a l'escena el pes i la textura d'una pintura a l'oli. El punt de vista està enrere i lleugerament elevat, revelant un erm volcànic i desolador que s'estén cap a l'horitzó. A la part inferior esquerra del primer pla hi ha els Tarnished, petits contra la immensitat del món, la seva forma embolicada en una armadura de Ganivet Negre desgastada, les superfícies de la qual estan marcades i apagades per la cendra i la calor. Una capa negra esquinçada s'arrossega darrere d'ells, pesada en lloc d'onejar, la seva tela atrapant brases que suren mandrosament per l'aire. La seva postura és baixa i deliberada, amb els genolls flexionats, el cos inclinat cap endavant en un avanç cautelós. A la mà dreta sostenen una daga curta que emet una feble resplendor blau glacial que amb prou feines talla la boirina taronja aclaparadora, emfatitzant la fragilitat de la seva llum en aquest infern.

Davant d'ells, ocupant la major part de la meitat dreta de l'enquadrament, s'alça Starscourge Radahn. No és només gran sinó monumental, les seves proporcions es llegeixen com les d'una catàstrofe ambulant. La seva armadura és gruixuda, irregular i fusionada al seu cos com magma petrificat, amb esquerdes profundes que brillen des de dins com si la seva carn estigués cremant. Els seus cabells vermells salvatges esclata cap a fora en masses pesades i enredades en lloc de flames estilitzades, il·luminades des de baix pels focs que desperta a cada pas. A les dues mans aixeca grans espases en forma de mitja lluna, cada fulla prou massiva per eclipsar els Entelats, les seves vores captant reflexos fosos que tracen les seves corbes brutals. La seva càrrega deforma el terra sota seu, obrint solcs a través de l'escòria brillant i llançant arcs de lava i runes a l'aire.

El camp de batalla entre ells és una plana marcada per roca ennegrida i vessants foses. Fractures circulars s'ondulen cap a l'exterior des del pas de Radahn, donant la sensació que la terra mateixa s'està esfondrant sota la seva presència gravitatòria. Des de l'angle elevat, aquests patrons es tornen clars, com línies de tensió en vidre trencat, que porten la mirada de tornada a la confrontació.

Dalt, el cel ocupa una part dominant de la composició. És dens amb núvols de cendra, porpres foscos i daurats rovellats, ratllats per meteors que cauen en angles oblics. La seva llum és apagada i dura, no decorativa, com si el cel s'escampés en arcs lents i terribles. La il·luminació ho uneix tot: Radahn està esculpit per reflexos taronges rugents del sòl fos, mentre que els Entelats estan perfilats per la freda vora blava de la seva fulla. L'escena es congela un moment abans de la col·lisió, presentant no un quadre heroic sinó un judici brutal, un guerrer solitari davant d'una força que sembla més propera a un desastre natural que a un enemic.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Starscourge Radahn (Wailing Dunes) Boss Fight