Imatge: Els Entelats s'enfronten a la família Black Blade

Aquesta imatge presenta una confrontació de fantasia fosca representada amb un estil més naturalista i pictòric. El to és pesat, atmosfèric i cinematogràfic, molt menys estilitzat que les iteracions anteriors. En lloc de semblar imatges fixes d'animació, l'obra evoca la textura d'oli sobre tela, amb una suavitat controlada del pinzell, difusió natural de la llum i una sensació arrelada de pes i escala. La càmera s'allunya més enrere, mostrant clarament ambdues figures dins d'una extensió desolada de terreny erm en ruïnes.

Els Entelats es troben a la part inferior esquerra del primer pla, parcialment girats cap a l'espectador, posicionats a mitja avançada com si estiguessin compromesos a tancar la distància malgrat l'amenaça aclaparadora que tenen al davant. La seva armadura s'assembla al conjunt del Ganivet Negre, ara representada amb realisme: plaques de cuir rugós, costures, desgast per la intempèrie, vores enfosquides pel fang. La pluja cau sobre la seva capa i els seus xarrups, amarant la tela de manera que s'aferra més al cos. En una mà, els Entelats agafa una daga fina, a l'altra una fulla més llarga baixa i inclinada cap endavant, a punt per atacar. La postura transmet moviment i preparació més que no pas una postura estàtica: un peu s'enfonsa a la terra humida per obtenir tracció, les espatlles es mouen amb intenció cap endavant.

Alçant-se sobre ells s'alça la família Black Blade, increïblement alta, esquelètica i terrible. Els seus ossos no són pàl·lids sinó negres com la carn, polits com la pedra volcànica i brillants subtilment a la llum tènue. El tors roman recobert de plaques d'armadura en descomposició, amb costures rovellades i fracturades pel temps. La textura superficial de l'armadura s'assembla al ferro oxidat, enfosquit per segles d'exposició i mort. A sota, rastres d'estructura de costelles i cavitats profundes com l'ombra romanen amb prou feines visibles. Les extremitats, exposades i esquelètiques, són llargues i afilades, donant la sensació inquietant d'alçada i abast antinaturals. El crani té banyes i és buit, amb els ulls brillants d'un vermell infernal contra els grisos de la tempesta.

Les ales s'estenen darrere la criatura en arcs vastos i opressius: membranes pesades, semblants a les de ratpenat, perforades per l'edat i el clima. Les seves vores estan esfilagarsades, les bandes inferiors esquinçades en franges erosives. La pluja s'acumula al llarg de la seva estructura en ratlles, atrapant i reflectint una feble llum blau grisenca filtrada a través de densos núvols de tempesta que hi ha al damunt.

El Vàngel empunya dues armes enormes: una llarga espasa negra a la mà dreta, de tall recte però estellada i desgastada, i a l'esquerra una fulla més pesada de tall daurat, part dalla, part espasa, tacada i sense esmorteir per l'edat. L'orientació de les armes implica acció: fulles inclinades cap endavant, preparades com si estiguessin a mig moviment o a punt de xocar.

L'entorn circumdant aprofundeix el to sinistre de l'escena. El terra és fang i pedra trencada, la pluja s'acumula en depressions poc profundes, la molsa humida cobreix fragments de velles ruïnes. L'horitzó s'esvaeix en boira i cendra, amb siluetes irregulars de pilars esfondrats i arbres estèrils que s'alcen com làpides entre la terra morta. Tota la paleta s'inclina cap a grisos profunds, verds freds, marrons desaturats, només puntuats per reflexos d'acer i el vermell diabòlic dels ulls dels Vells.

La composició captura un moment de tensió no com a espectacle cinematogràfic sinó com a realitat brutal. Els Entelats s'enfronten a un oponent molt més gran i antic. Tot i això, hi ha moviment, no paràlisi: espases aixecades, peus posats, ales desplegades, pluja tallant l'espai entremig. Un sol fotograma d'una batalla que podria acabar en triomf o en aniquilació.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Black Blade Kindred (Forbidden Lands) Boss Fight