Imatge: Els Entelats contra l'Astel, Nascut Naturalment del Buit

La imatge representa una confrontació èpica ambientada dins del Gran Claustre, representada en un estil de fantasia fosc inspirat en l'anime que emfatitza l'escala, l'atmosfera i la por còsmica. En primer pla, els Tarnished es troben parcialment girats cap a l'espectador, vistos des de darrere i lleugerament de costat, reforçant la sensació que l'espectador està al seu costat. Els Tarnished porten una armadura de Ganivet Negre fosca i desgastada amb textures de tela i cuir en capes, i una capa fluïda que els arrossega per l'esquena. La seva postura és tensa i ferma, amb les cames recolzades en aigües poc profundes i reflectants, mentre un braç s'estén cap endavant sostenint una fulla prima i brillant que capta la feble llum de les estrelles. La superfície reflectant sota els seus peus reflecteix tant l'espasa com la silueta, ondulant-se subtilment cap a l'exterior.

Dominant l'escena que tenim davant hi ha l'Astel, nascut natural del buit, retratat com un insecte colossal i d'un altre món que sura just per sobre del terra. El cos de l'Astel és allargat i esquelètic, amb un cap pàl·lid, semblant a un crani, que sembla gairebé humà en el seu buit. Les conques dels ulls són fosques i buides, i la mandíbula s'obre de bat a bat en un grunyit silenciós i amenaçador. En lloc de banyes a la part superior del crani, dues enormes mandíbules semblants a banyes es corben cap a fora i cap avall des de cada costat de la boca, reforçant la naturalesa insectoide de la criatura. Aquestes mandíbules emmarquen el crani i criden l'atenció sobre la seva cara depredadora.

El cos d'Astel s'estén cap enrere en un tors segmentat, semblant a un insecte, sostingut per moltes potes llargues i articulades, cadascuna acabada en puntes afilades i amb urpes que toquen o suren just per sobre de la superfície de l'aigua. El nombre de potes i la seva disposició estesa emfatitzen la seva anatomia alienígena i el seu equilibri antinatural. De l'esquena d'Astel emergeixen grans ales translúcides que s'assemblen a les d'una libèl·lula, amb venes de línies daurades tènues i tenyides de blaus i porpres profunds que recorden el cel nocturn.

De la part posterior del cos d'Astel creix la seva característica més sorprenent: una cua llarga i arquejada composta per segments esfèrics brillants que semblen cossos celestes o cúmuls d'estrelles. La cua es corba cap amunt i cap endavant en un arc elegant, formant un patró semblant a una constel·lació que brilla amb llum còsmica, com si s'haguessin enfilat trossos del cel nocturn. Petits punts de llum dins de la cua suggereixen estrelles distants suspeses en moviment.

El fons és una vasta caverna oberta al cosmos, on les estalactites emmarquen un cel ple de nebuloses giratòries, estrelles distants i núvols suaus de llum porpra i blava. Tota l'escena està banyada en tons freds i nocturns, puntuats per la pàl·lida resplendor del cos d'Astel i la fulla del Tarnished. Juntes, la composició captura un moment de tensió suspesa just abans de la batalla, destacant el contrast entre la resolució mortal i l'horror còsmic incomprensible.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Astel, Naturalborn of the Void (Grand Cloister) Boss Fight