Imatge: Els Entelats s'enfronten a Astel a la Caverna Abissal

La imatge representa una confrontació fosca i atmosfèrica a les profunditats d'una immensa caverna subterrània, on un guerrer solitari es troba en equilibri contra una monstruositat còsmica que s'alça sobre un llac subterrani immòbil. L'entorn és vast i opressiu, les seves parets de pedra retrocedeixen cap a altures ombrívoles que s'empassen gairebé totes les espurnes distants, semblants a estrelles. Tota superfície està apagada en blaus i carbons apagats, creant un aire de silenci primordial trencat només pel degoteig imaginari d'aigua distant o el xiuxiueig de corrents invisibles de vent abissal.

El Deslluït es troba en primer pla sobre una pedra irregular i irregular a la vora del llac. Vestit amb una armadura esquinçada i desgastada per la batalla, d'estil Ganivet Negre, es comporta amb una barreja de precaució i resolució. La seva capa penja en plecs gruixuts, desfilada a les vores, mentre que la seva silueta es defineix nítidament contra la feble resplendor projectada per l'entitat còsmica que té al davant. Empunya dues espases llargues i rectes, cada fulla inclinada cap endavant amb intenció letal, que suggereixen que està preparat per a un xoc mortal. La seva postura és baixa i amb els genolls flexionats, amb el pes centrat, com si s'apoderés tant de la presència aclaparadora de la criatura com de la foscor sufocant de la caverna.

Suspesa horitzontalment a l'aire, just més enllà de la superfície de l'aigua, hi ha la forma monstruosa d'Astel, reimaginada amb un realisme inquietant. El seu cos és una barreja colossal d'anatomia insectoide i distorsió celestial, amb ales amples i coriàcies que s'estenen cap a fora com les d'una arna abissal. Les ales són venoses, translúcides i inquietantment orgàniques, però brillen amb una llum còsmica apagada, com si estiguessin il·luminades des de dins per galàxies a la deriva. Les seves extremitats allargades s'estenen de manera antinatural, acabant en unes urpes llargues i esquelètiques que es corben cap avall com si tastessin l'aire.

El cap —molt més humanoide que insectoide— és un crani humà massiu i pàl·lid coronat amb dues llargues banyes corbades cap amunt que es desplacen cap enrere en un arc elegant però terrorífic. Sota els pòmuls del crani sobresurten unes mandíbules dentades, fusionades perfectament amb l'os com si haguessin crescut en lloc d'estar-hi adherides, amb cada vora dentada com una trampa depredadora. Les conques dels ulls buides brillen dèbilment amb una resplendor d'un altre món, perforant la foscor amb una intel·ligència freda i indiferent.

Darrere de la criatura hi ha una cua llarga i segmentada, la punta de la qual es corba cap a la foscor. Al voltant d'aquesta cua gira un anell planetari lluminós: un prim halo daurat de pols i restes còsmiques a la deriva, que l'envolta com un Saturn en miniatura. L'anell projecta una brillantor feble sobre el cos de la criatura i les parets de la caverna, emfatitzant el seu origen antinatural i suggerint forces gravitacionals més enllà de la comprensió mortal.

La llum dins l'escena és escassa però intencionada. Gran part de la il·luminació emana subtilment de la mateixa criatura: una tènue llum estel·lar que brilla sota la seva pell, reflexos apagats que brillen al llarg de les seves ales i una suau resplendor celestial que irradia des de la cua anellada. Aquesta feble llum juga a través del sòl rocós de la caverna i la superfície del llac subterrani, que reflecteix la confrontació com un mirall fosc i ondulat.

En general, l'obra d'art transmet una sensació d'escala i tensió aclaparadores: un guerrer mortal que s'enfronta a un ésser còsmic l'existència del qual transcendeix la biologia o la lògica terrenals. L'atmosfera és pesada, antiga i premonitòria, i captura el moment just abans d'un xoc inevitable i devastador entre la humanitat i allò desconegut.

La imatge està relacionada amb: Elden Ring: Astel, Stars of Darkness (Yelough Axis Tunnel) Boss Fight