Les millors varietats de cirera per cultivar al vostre jardí

Factors clau per triar les millors varietats de cirera

Abans d'endinsar-se en varietats específiques, és important entendre els factors clau que determinaran quins cirerers prosperaran al vostre jardí. Fer la tria correcta des del principi us estalviarà temps, esforç i possibles decepcions.

Zones d'idoneïtat i resistència climàtica

Els cirerers tenen requisits climàtics específics per produir fruits amb èxit. Els cirerers dolços (Prunus avium) generalment prosperen a les zones USDA 5-8, mentre que els cirerers àcids (Prunus cerasus) poden suportar temperatures més fredes a les zones 4-7. Ambdós tipus requereixen un cert nombre d'"hores de fred" (temps per sota dels 7 °C) durant l'hivern per quallar correctament els fruits.

Requisits de pol·linització

Comprendre les necessitats de pol·linització és crucial a l'hora de seleccionar varietats de cireres. Moltes cireres dolces requereixen pol·linització creuada d'una varietat compatible per produir fruits, és a dir, que caldrà plantar almenys dues varietats compatibles diferents. Tanmateix, hi ha excel·lents cireres autopol·linitzants disponibles que poden produir fruits sense un arbre soci, cosa que les fa ideals per a jardins més petits.

Espai i mida de l'arbre

Els cirerers vénen en diverses mides, des d'estàndard (que arriben als 7,5-9 metres d'alçada) fins a varietats semi-nanes (4,5-6 metres) i nanes (2,4-3,6 metres). La mida està determinada principalment pel portaempelts sobre el qual s'empelta la varietat. Els cirerers nans són perfectes per a jardins petits i fins i tot es poden cultivar en contenidors grans en patis.

Tipus de fruita i preferències de sabor

Les varietats de cireres es divideixen en dues categories principals: les cireres dolces per menjar en fresc i les cireres àcides (agras) que s'utilitzen principalment per cuinar i coure. Les cireres dolces solen ser més grans i tenen un sabor ric i dolç, mentre que les cireres àcides tenen un perfil brillant i àcid que les fa perfectes per a pastissos, melmelades i sucs. L'ús previst us guiarà en quin tipus triar.

8 millors varietats de cirera per cultivar al vostre jardí

Després d'una extensa investigació i consultes amb experts en horticultura, hem identificat les millors varietats de cirera que ofereixen un sabor excel·lent, una bona resistència a les malalties i una producció fiable per als jardiners casolans. Cada varietat ha estat seleccionada per les seves qualitats excepcionals i la seva adaptabilitat a diferents condicions de cultiu.

1. Bing Cherry

Zones de resistència: 5-8

Mida de l'arbre: 5,5-7,5 metres (estàndard); 3,6-4,5 metres (seminà)

Pol·linització: Requereix pol·linització creuada

Perfil de sabor: Dolç, intens i sucós amb carn ferma

El Bing és la varietat clàssica de cirera dolça i continua sent una de les més populars per una bona raó. Aquests fruits grans i en forma de cor desenvolupen un color vermell caoba intens quan estan completament madurs i ofereixen un sabor excepcional. Els arbres són productius i relativament vigorosos, tot i que requereixen una altra varietat de cirera dolça compatible a prop per a la pol·linització. La Black Tartarian, la Van i la Stella són excel·lents pol·linitzadors per al Bing.

Les cireres Bing són perfectes per menjar en fresc, però també es conserven bé i es congelen bé. Normalment maduren entre mitjans de juny i principis de juliol, depenent de la zona climàtica.

2. Stella Cherry

Zones de resistència: 5-8

Mida de l'arbre: 4,5-6 metres (estàndard); 3-4,5 metres (seminà)

Pol·linització: Autofèrtil

Perfil de sabor: Dolç i ric amb bona textura

Stella va ser la primera varietat de cirera dolça autofèrtil desenvolupada i continua sent una de les millors opcions per a horts domèstics. Aquesta cirera criada al Canadà produeix fruits grans, de color vermell fosc i amb un sabor excel·lent. Com que és autopol·linitzadora, només necessiteu un arbre per obtenir una bona collita, cosa que la fa ideal per a espais més petits.

A més de ser autofèrtil, Stella també és un excel·lent pol·linitzador universal per a altres varietats de cirerer dolç. L'arbre és moderadament vigorós amb un hàbit expandit i normalment comença a donar fruits en un termini de 3 a 5 anys després de la plantació. Els fruits maduren a mitjan temporada, generalment de finals de juny a principis de juliol.

3. Lapins Cherry

Zones de resistència: 5-9

Mida de l'arbre: 4,5-6 metres (estàndard); 3-4,5 metres (seminà)

Pol·linització: Autofèrtil

Perfil de sabor: Sabor dolç i intens, similar al de Bing

Lapins és una altra excel·lent varietat de cirera dolça autofèrtil desenvolupada al Canadà. Sovint descrita com una versió autofèrtil de Bing, produeix fruits grans i ferms amb pell de color vermell caoba fosc i polpa dolça i sucosa. L'arbre és vigorós amb un hàbit de creixement vertical i mostra una bona resistència a l'esquerdament, un problema comú amb les cireres durant els períodes plujosos.

Aquesta varietat és particularment valuosa per als jardiners de climes més càlids, ja que té uns requisits de fred més baixos (unes 400 hores) en comparació amb moltes altres cireres dolces. Els lapins solen madurar entre finals de juny i principis de juliol, uns 10 dies després de Bing.

4. Cirera de Montmorency

Zones de resistència: 4-7

Mida de l'arbre: 4,5-6 metres (estàndard); 3-3,6 metres (na)

Pol·linització: Autofèrtil

Perfil de sabor: Sabor brillant i àcid, perfecte per a forn i conserves

Montmorency és l'estàndard d'or de les cireres àcides, apreciades pels seus fruits vermells brillants amb suc clar i sabor clàssic de cirera àcida. Aquesta varietat autofèrtil és excepcionalment resistent al fred i a les malalties, cosa que la converteix en una de les cireres més fàcils de cultivar en horts domèstics. Els arbres són naturalment més petits que les varietats de cirera dolça i comencen a donar fruits a una edat més jove, sovint dins dels 2 o 3 anys posteriors a la plantació.

Tot i que són massa àcides perquè la majoria de la gent les pugui gaudir fresques, les cireres de Montmorency són perfectes per a pastissos, conserves, sucs i assecat. També són riques en antioxidants i s'han estudiat pels seus possibles beneficis per a la salut, com ara la reducció de la inflamació i la millora de la qualitat del son gràcies al seu contingut natural de melatonina.

5. Cirera tàrtaria negra

Zones de resistència: 5-8

Mida de l'arbre: 20-30 peus (estàndard); 15-18 peus (seminà)

Pol·linització: Requereix pol·linització creuada

Perfil de sabor: Ric, dolç i aromàtic amb carn suau

La Black Tartarian és una varietat tradicional que data de principis del segle XIX, estimada pels seus fruits excepcionalment dolços i sucosos amb un sabor distintiu. Les cireres són de mida mitjana amb un color negre porpra intens quan estan completament madures. Tot i que els fruits són més tous que les varietats modernes com la Bing, molts entusiastes de les cireres consideren que el seu sabor ric i complex és inigualable.

Aquesta varietat és una excel·lent pol·linitzadora per a altres cirerers dolços i és una de les que maduren més aviat, normalment a finals de maig o principis de juny. L'arbre és vigorós amb un hàbit de creixement vertical i pot ser força gran a la maduresa, tot i que els portaempelts nans poden fer-lo més manejable per als horts domèstics.

6. Cirera Rainier

Zones de resistència: 5-9

Mida de l'arbre: 5,5-7,5 metres (estàndard); 3,6-4,5 metres (seminà)

Pol·linització: Requereix pol·linització creuada

Perfil de sabor: Excepcionalment dolç amb baixa acidesa i sabor delicat

La Rainier és una varietat premium de cirera dolça desenvolupada a la Universitat Estatal de Washington creuant les varietats Bing i Van. Aquestes cireres grans i en forma de cor tenen una pell groga distintiva amb un to rosat o vermellós i una polpa groga cremosa. El seu sabor excepcionalment dolç amb baixa acidesa les converteix en les preferides per al consum fresc.

Les cireres Rainier requereixen una altra varietat de cirera dolça per a la pol·linització, sent bones opcions la Bing, la Van i la Black Tartarian. Els arbres són moderadament vigorosos i productius, tot i que els fruits de color clar poden ser més susceptibles a danys per ocells que les varietats més fosques. El costat positiu és que el color clar fa que siguin menys propensos a mostrar blaus.

7. Cirera d'estrella polar

Zones de resistència: 4-8

Mida de l'arbre: 8-10 peus (naturalment nan)

Pol·linització: Autofèrtil

Perfil de sabor: Sabor brillant i àcid similar al de Montmorency

North Star és una excel·lent opció per a jardiners amb espai limitat que volen cultivar cireres àcides. Aquesta varietat naturalment nana normalment només arriba als 2,5-3 metres d'alçada i amplada, cosa que la fa adequada per a jardins petits i fins i tot per a contenidors grans. Desenvolupada a la Universitat de Minnesota, és excepcionalment resistent al fred i a les malalties.

Els fruits de color vermell brillant tenen el clàssic sabor agre de cirera, perfecte per a pastissos, melmelades i altres usos culinaris. La North Star és autofèrtil i normalment comença a donar fruits a una edat primerenca, sovint dins dels 2 o 3 anys posteriors a la sembra. Madura a mitjans o finals de juliol a la majoria de regions.

8. Cirera de cor dolç

Zones de resistència: 5-8

Mida de l'arbre: 4,5-6 metres (estàndard); 3-4,5 metres (seminà)

Pol·linització: Autofèrtil

Perfil de sabor: Dolç i ferm amb bon equilibri

Sweet Heart és una varietat autofèrtil més nova que allarga la temporada de cireres amb el seu temps de maduració tardà, normalment 2-3 setmanes després de Bing. Els fruits grans i de color vermell brillant són ferms i resistents a les esquerdes, amb un excel·lent sabor dolç. Aquesta varietat criada al Canadà (del mateix programa que va desenvolupar Lapins) s'ha popularitzat ràpidament entre els jardiners casolans per la seva fiabilitat i qualitat.

L'arbre és vigorós, de port estès, i comença a donar fruits en un termini de 3 a 5 anys. Com a varietat autofèrtil, pot produir bones collites sense pol·linitzador, tot i que també servirà com a bon pol·linitzador per a altres varietats de cirerer de floració tardana.

Consells de plantació i cura dels cirerers

Un cop hàgiu seleccionat les millors varietats de cirerers per al vostre jardí, una plantació i una cura adequades són essencials per a l'èxit. Aquí teniu algunes pautes clau per ajudar els vostres cirerers a prosperar:

Ubicació de plantació i sòl

Els cirerers necessiten ple sol (mínim de 6 a 8 hores de llum solar directa al dia) i un sòl ben drenat. Prefereixen un sòl lleugerament àcid o neutre (pH 6,2-6,8), però es poden adaptar a diversos tipus de sòl sempre que el drenatge sigui bo. Un drenatge deficient pot provocar podridura de les arrels i altres malalties.

Quan planteu, caveu un forat dues vegades més ample que el cepellón, però no més profund. La unió de l'empelt (inflamació visible al tronc) ha de romandre entre 2,5 i 5 cm per sobre de la línia del sòl després de plantar. Espaieu els arbres estàndard entre 6 i 9 metres de distància, els seminans entre 4,5 i 6 metres de distància i els nans entre 2,5 i 3,6 metres de distància.

Reg i fertilització

Els cirerers recent plantats necessiten reg regular durant el primer any, especialment durant els períodes secs. Un cop establerts, solen necessitar aproximadament 2,5 cm d'aigua per setmana durant la temporada de creixement. Eviteu el reg per aspersió, que pot afavorir malalties per fongs.

Per a la fertilització, espereu fins que l'arbre comenci a créixer actiu a la primavera abans d'aplicar un fertilitzant equilibrat per a arbres fruiters. Els arbres joves es beneficien d'una fórmula baixa en nitrogen (com ara 5-10-10) per afavorir la producció de fruits en lloc d'un creixement vegetatiu excessiu. Seguiu sempre les instruccions de l'envàs per a les dosis d'aplicació.

Poda i formació

Una poda adequada és essencial perquè els cirerers desenvolupin una estructura forta i produeixin bons fruits. La majoria dels cirerers es poden a centre obert o a un sistema de líder central modificat. El millor moment per podar és a finals d'hivern, quan l'arbre encara està latent, però abans que comenci el creixement de la primavera.

Per als arbres joves, centreu-vos en establir una bona estructura de branques d'esquelet. Traieu les branques que creixin cap avall, cap a dins, cap al centre, o que creuin altres branques. Per als arbres madurs, aclariu les zones concorregudes per millorar la circulació de l'aire i la penetració de la llum, cosa que ajuda a reduir els problemes de malalties i millora la qualitat del fruit.

Gestió de plagues i malalties

Els cirerers poden ser susceptibles a diverses plagues i malalties, com ara la mosca de la cirera, els pugons, la podridura marró i el xancre bacterià. Un enfocament proactiu per a la gestió inclou:

• Triar varietats resistents a les malalties sempre que sigui possible
• Mantenir una bona circulació de l'aire mitjançant una poda adequada
• Neteja ràpida de fulles i fruites caigudes
• Ús d'aerosols orgànics o convencionals adequats segons calgui
• Protegir la fruita madura dels ocells amb xarxes

Molts problemes dels cirerers es poden prevenir o minimitzar amb bones pràctiques culturals, per la qual cosa el seguiment i el manteniment regulars són clau per a l'èxit.

Preguntes freqüents sobre el cultiu de cirerers

Quant de temps triguen els cirerers a donar fruit?

La majoria dels cirerers comencen a donar fruits en un termini de 3 a 5 anys després de la plantació. Les varietats nanes i les cireres àcides sovint produeixen abans (de vegades en 2 o 3 anys), mentre que les cireres dolces de mida estàndard poden trigar entre 5 i 7 anys a arribar a la plena producció. Una cura i un manteniment adequats poden ajudar els arbres a arribar a l'edat de producció més ràpidament.

Puc cultivar cirerers en contenidors?

Sí, les varietats de cirerer nan es poden cultivar amb èxit en contenidors. Trieu un test gran (mínim de 45-60 cm de diàmetre) amb bon drenatge. Utilitzeu terra per a tests d'alta qualitat barrejada amb compost i prepareu-vos per regar amb més freqüència que els arbres enterrats. Les varietats nanes com la North Star (àcida) i les varietats de cirerer dolç compacte sobre portaempelts Gisela 5 són bones opcions per al cultiu en contenidors.

Quines són les millors varietats de cirerer resistents al fred per als jardins del nord?

Per a les regions fredes del nord (zones 4-5), les cireres àcides generalment tenen un millor rendiment que les varietats dolces. La Montmorency i la North Star són cireres àcides excepcionalment resistents al fred. Per a les cireres dolces en climes més freds, considereu la Stella, la Black Gold o la White Gold, que tenen una millor resistència al fred que moltes altres varietats dolces. Plantar-les en un pendent orientat al sud o a prop d'un edifici també pot proporcionar certa protecció contra les dures condicions hivernals.

Com puc protegir la meva collita de cireres dels ocells?

Els ocells estimen les cireres tant com a nosaltres! La protecció més eficaç és cobrir els arbres amb xarxes per a ocells a mesura que els fruits comencen a madurar. Per als arbres nans, això és relativament fàcil; per als arbres més grans, potser haureu de centrar-vos en protegir les branques més baixes. Altres elements dissuasius inclouen cinta reflectant, esquers per a depredadors i dispositius ultrasònics, tot i que aquests tendeixen a ser menys eficaços amb el temps a mesura que els ocells s'hi acostumen.

Què fa que les cireres s'esquerdin i com ho puc evitar?

Les esquerdes es produeixen quan les cireres absorbeixen l'excés d'aigua a través de la pell després de la pluja, sobretot quan estan a punt de madurar. Per minimitzar les esquerdes, mantingueu una humitat constant del sòl (eviteu la sequera seguida de regs abundants) i considereu el cultiu de varietats resistents a les esquerdes com ara Lapins, Sweet Heart i Rainier. Alguns jardiners també utilitzen cobertes de plàstic per protegir la fruita madura de la pluja.

Conclusió

Cultivar cirerers al vostre jardí ofereix tant bellesa ornamental com collites delicioses que superen amb escreix la fruita comprada a la botiga en sabor i frescor. Si seleccioneu varietats adequades al vostre clima, espai i preferències gustatives, podeu gaudir de l'èxit fins i tot com a fructicultor principiant.

Per a espais petits o principiants, les varietats autopol·linitzants com Stella, Lapins o North Star ofereixen el camí més senzill cap a l'èxit. Aquells que tenen espai per a diversos arbres poden gaudir de l'excel·lència clàssica de Bing combinada amb un bon pol·linitzador com Black Tartarian. I per als amants de la cuina, incloure almenys una cirera àcida com Montmorency garanteix que tindreu la fruita perfecta per a pastissos, melmelades i altres delícies.

Siguin quines siguin les varietats que trieu, una plantació i una cura adequades us recompensaran amb anys de flors de primavera i fruits d'estiu que fan que els cirerers siguin una de les incorporacions més estimades a qualsevol jardí domèstic.

Lectures addicionals

Si t'ha agradat aquesta publicació, també et poden agradar aquests suggeriments:

• Les 10 verdures més saludables per cultivar al teu hort de casa
• Les millors varietats de maduixa per cultivar al vostre jardí
• Les millors varietats de tomàquet per cultivar al vostre jardí